31 de març 2010
23 de març 2010
REFLEXIONS SOBRE L´AUTOESTIMA
Segons explica E. Tolle, l´autoestima auténtica no és altra cosa que el SER, l’essència que hi ha dins de cada ser humà.
Per tant quan practiquem la respiració conscient accedim a aquesta consciència u observador, accedim a l’àgape, accedim a l’amor que ja som, accedim a la nostra divinitat interior o essència, i això és l’autentica autoestima, que és en el fons connectar amb l’amor que ja som, i quan som capaços de fer això , de connectar amb el SER, la nostra acció, el nostre comportament, els nostres pensaments queden imbuïts, afectats, impregnats per la nostra essència, per la nostra autoestima i això fa que irradiem i comuniquem i parlem i fem i actuem amb l’autentica assertivitat.
L’autoestima que expliquen la majoria d’autors es basa en el fer i en el tenir, si tinc unes idees de que sóc bo i de creure en mi mateix tinc autoestima, està bé això, però tota l’autoestima que vingui de creences d’idees, de que sóc molt bo de que ho faig bé, per que m’han valorat, per que m’han donat un títol, per que m´ han donat un càrrec etc, és això l’autoestima del fer i del tenir, i no és una autèntica autoestima, és una autoestima feble ja que depèn del fer i del tenir, i l´ autèntica és la que neix del SER. Per tant és quelcom que es sent, no quelcom que es pensa es creu, com l´Àgape de veritat, i no hi cap mena de por en aquest tipus d´autoestima... i és a la vegada humil, poderosa, forta i inclusiva.
Quan fomentem i desenvolupem l’autoestima del Ser a través del silenci i de l´autoconsciència, aquest autoestima és la base o el motor en el que pot assentar-se l’altra autoestima , la que obtenim quan som valorats, reconeguts, apreciats o estimats pels altres... però com veieu que la nostra autoestima depengui de ser valorats considerats i estimats pels altres és això dependència, i no llibertat. L’autentica autoestima ens porta a la llibertat, a la llibertat dels aspectes econòmics, físics, familiars, socials i professionals, etc.... Per tant podem sentir autoestima encara que no tinguem res, ni fem res de res...i encara que estem sols...
En un curs que vaig donar recentment, un alumne no veia clara l’autoestima del Ser, sols veia la del fer i la del tenir, i varem arribar a la conclusió de que una no nega a l’altra, sinó que la del Ser és la base i la del fer i tenir, es donen desprès, es poden sumar a la del SER.
Aquest autoestima del Ser, no ens l’han ensenyat de petits, i s´ensenya poc encara a les escoles, entre altres raons, per que encara són pocs els sers humans que realment la senten i la viuen i són conscients d´ella. I aquesta és la nostra magnífica i bonica tasca com a formadors, viure-la nosaltres i des de la nostra vivència transmetre-la als altres.
Per tant parlar d´autoestima és parlar dels conceptes del SER que introduïm en els nostres cursos de I. Emocional, però des d’una altra banda , però així ajudem a que els nostres alumnes ho entenguin.. al igual que nosaltres.... I com diu una bona amiga, per arribar aquí moltes vegades ens hem de fer preguntes i donar-li voltes fins que arribem al punt on no fan falta les preguntes, per que arribem ja a l´Essència, a l´Amor que ja som...
" Sers meravellosos plens de potencialitats ”
Per tant quan practiquem la respiració conscient accedim a aquesta consciència u observador, accedim a l’àgape, accedim a l’amor que ja som, accedim a la nostra divinitat interior o essència, i això és l’autentica autoestima, que és en el fons connectar amb l’amor que ja som, i quan som capaços de fer això , de connectar amb el SER, la nostra acció, el nostre comportament, els nostres pensaments queden imbuïts, afectats, impregnats per la nostra essència, per la nostra autoestima i això fa que irradiem i comuniquem i parlem i fem i actuem amb l’autentica assertivitat.
L’autoestima que expliquen la majoria d’autors es basa en el fer i en el tenir, si tinc unes idees de que sóc bo i de creure en mi mateix tinc autoestima, està bé això, però tota l’autoestima que vingui de creences d’idees, de que sóc molt bo de que ho faig bé, per que m’han valorat, per que m’han donat un títol, per que m´ han donat un càrrec etc, és això l’autoestima del fer i del tenir, i no és una autèntica autoestima, és una autoestima feble ja que depèn del fer i del tenir, i l´ autèntica és la que neix del SER. Per tant és quelcom que es sent, no quelcom que es pensa es creu, com l´Àgape de veritat, i no hi cap mena de por en aquest tipus d´autoestima... i és a la vegada humil, poderosa, forta i inclusiva.
Quan fomentem i desenvolupem l’autoestima del Ser a través del silenci i de l´autoconsciència, aquest autoestima és la base o el motor en el que pot assentar-se l’altra autoestima , la que obtenim quan som valorats, reconeguts, apreciats o estimats pels altres... però com veieu que la nostra autoestima depengui de ser valorats considerats i estimats pels altres és això dependència, i no llibertat. L’autentica autoestima ens porta a la llibertat, a la llibertat dels aspectes econòmics, físics, familiars, socials i professionals, etc.... Per tant podem sentir autoestima encara que no tinguem res, ni fem res de res...i encara que estem sols...
En un curs que vaig donar recentment, un alumne no veia clara l’autoestima del Ser, sols veia la del fer i la del tenir, i varem arribar a la conclusió de que una no nega a l’altra, sinó que la del Ser és la base i la del fer i tenir, es donen desprès, es poden sumar a la del SER.
Aquest autoestima del Ser, no ens l’han ensenyat de petits, i s´ensenya poc encara a les escoles, entre altres raons, per que encara són pocs els sers humans que realment la senten i la viuen i són conscients d´ella. I aquesta és la nostra magnífica i bonica tasca com a formadors, viure-la nosaltres i des de la nostra vivència transmetre-la als altres.
Per tant parlar d´autoestima és parlar dels conceptes del SER que introduïm en els nostres cursos de I. Emocional, però des d’una altra banda , però així ajudem a que els nostres alumnes ho entenguin.. al igual que nosaltres.... I com diu una bona amiga, per arribar aquí moltes vegades ens hem de fer preguntes i donar-li voltes fins que arribem al punt on no fan falta les preguntes, per que arribem ja a l´Essència, a l´Amor que ja som...
" Sers meravellosos plens de potencialitats ”
Assumpció Salat Bertran
22 de març 2010
Activitats Març
Salutacions cordials a tots!
En aquests mes de Març donem la benvinguda a la primavera amb noves activitats.
Recordeu : la relaxació- visualització , activitat gratuïta , del primer dissabte de mes ( 6 de març a les 11h) i entre setmana el tercer dimecres de mes ( 17 de març a les 19.30 - 20.30).
Noves activitats:
Creació del Mandala de Primavera ( Dissabte 20 de 10.30h a13h ).
Realització d’ una activitat plàstica meditativa on donarem la benvinguda a la primavera Es farà una meditació prèvia per ajudar-nos a entrar en estat de relaxació, pau, concentració, presencia i silenci interior, on experimentarem el fluir de l’acte creatiu. Tots junts participarem en la creació d’un gran Mandala,on gaudirem de l’expressió plàstica de manera individual i col·lectiva , entenen que tots Som Un.
Preu 15E. Inclou tots els materials de pintura.
Jordi Fandos, Artista amb la col·laboració de Montserrat Cosials.
Dinar – Amics i Ball
Si vols conèixer amics i gaudir del ball i de bona companyia acompanya’ns el diumenge 21 a Castellví de Rosanes ( prop de Martorell). El restaurant Castell de Sant Jaume, a partir de les 12h, hi haurà ball, abans i després de dinar. El preu de l’activitat és de 30E.
Curs de Txi- Kung El Ser entre el cel i la Terra ( Dissabte 27 de 10 a 14h, 16 a 18h).
Preu 60E. Amb dossier del curs i llibret.
Cine- Fòrum pel·lícula : Confianza Total. ( Dimecres 31 de 18h a 21h) pel·lícula on Veronica de Andrés coach i conferenciant, ens explica de manera molt pràctica i didàctica la relació entre l’amor i la por, ens ensenya a utilitzar el màxim, els recursos que tots tenim en el nostre interior per assolir els nostres somnis.
http://www.youtube.com/watch?v=z1_xzHm119E
Comentaris : Montse Cosials i Assumpció Salat.
Parlarem dels valors necessaris per assolir qualsevol somni , on la responsabilitat, el amor, i la superació de la por, seran les claus per fer de un somni una realitat. Crec que en aquests moments que estem vivint, cal potenciar la confiança en un mateix, recordant les nostres fortaleses i força interior i com amb responsabilitat i amor, inclús els somnis més difícils, és fan realitat.
Una abraçada,
Assumpció Salat i equip
http://www.agape.cat/
Àgape
Activitat :
Mandala de la Primavera
Realització d’ una activitat plàstica meditativa on donarem la benvinguda a la primavera.
Es farà una meditació prèvia per ajudar-nos a entrar en estat de pau i relaxació.
En estat de silenci i la intenció posada en el fluir, elaborarem la nostra creació del Mandala.
La tècnica. Hi haurà un disseny de base o model, sobre la superfície bidimensional, on conjuntament, anirem creant la forma i color del mandala,
Destacar que el més important de tot és fluir i mantenir la comunicació entre un mateix i l’energia vibrant creadora, gaudir del procés i cooperar amb els companys , per realitzar tots junts , una manifestació d’ unitat ( Tots som UN) expressada amb ritme forma i color. L’amor universal , l’harmonia i la pau interior són les emocions que podrem experimentar en el procés de creació, i com el silenci, ens farà estar en estat de presència ( en el present, aquí i l’ara) tant física, emocional com espiritualment; l’energia de tots junts crearà una dinàmica integradora, global i unificadora de sentiments plens d’harmonia, amor i serenitat.
.
Jordi Fandos, artista amb la col·laboració de Montserrat Cosials...
En aquests mes de Març donem la benvinguda a la primavera amb noves activitats.
Recordeu : la relaxació- visualització , activitat gratuïta , del primer dissabte de mes ( 6 de març a les 11h) i entre setmana el tercer dimecres de mes ( 17 de març a les 19.30 - 20.30).
Noves activitats:
Creació del Mandala de Primavera ( Dissabte 20 de 10.30h a13h ).
Realització d’ una activitat plàstica meditativa on donarem la benvinguda a la primavera Es farà una meditació prèvia per ajudar-nos a entrar en estat de relaxació, pau, concentració, presencia i silenci interior, on experimentarem el fluir de l’acte creatiu. Tots junts participarem en la creació d’un gran Mandala,on gaudirem de l’expressió plàstica de manera individual i col·lectiva , entenen que tots Som Un.
Preu 15E. Inclou tots els materials de pintura.
Jordi Fandos, Artista amb la col·laboració de Montserrat Cosials.
Dinar – Amics i Ball
Si vols conèixer amics i gaudir del ball i de bona companyia acompanya’ns el diumenge 21 a Castellví de Rosanes ( prop de Martorell). El restaurant Castell de Sant Jaume, a partir de les 12h, hi haurà ball, abans i després de dinar. El preu de l’activitat és de 30E.
Curs de Txi- Kung El Ser entre el cel i la Terra ( Dissabte 27 de 10 a 14h, 16 a 18h).
Preu 60E. Amb dossier del curs i llibret.
Cine- Fòrum pel·lícula : Confianza Total. ( Dimecres 31 de 18h a 21h) pel·lícula on Veronica de Andrés coach i conferenciant, ens explica de manera molt pràctica i didàctica la relació entre l’amor i la por, ens ensenya a utilitzar el màxim, els recursos que tots tenim en el nostre interior per assolir els nostres somnis.
http://www.youtube.com/watch?v=z1_xzHm119E
Comentaris : Montse Cosials i Assumpció Salat.
Parlarem dels valors necessaris per assolir qualsevol somni , on la responsabilitat, el amor, i la superació de la por, seran les claus per fer de un somni una realitat. Crec que en aquests moments que estem vivint, cal potenciar la confiança en un mateix, recordant les nostres fortaleses i força interior i com amb responsabilitat i amor, inclús els somnis més difícils, és fan realitat.
Una abraçada,
Assumpció Salat i equip
http://www.agape.cat/
Àgape
Activitat :
Mandala de la Primavera
Realització d’ una activitat plàstica meditativa on donarem la benvinguda a la primavera.
Es farà una meditació prèvia per ajudar-nos a entrar en estat de pau i relaxació.
En estat de silenci i la intenció posada en el fluir, elaborarem la nostra creació del Mandala.
La tècnica. Hi haurà un disseny de base o model, sobre la superfície bidimensional, on conjuntament, anirem creant la forma i color del mandala,
Destacar que el més important de tot és fluir i mantenir la comunicació entre un mateix i l’energia vibrant creadora, gaudir del procés i cooperar amb els companys , per realitzar tots junts , una manifestació d’ unitat ( Tots som UN) expressada amb ritme forma i color. L’amor universal , l’harmonia i la pau interior són les emocions que podrem experimentar en el procés de creació, i com el silenci, ens farà estar en estat de presència ( en el present, aquí i l’ara) tant física, emocional com espiritualment; l’energia de tots junts crearà una dinàmica integradora, global i unificadora de sentiments plens d’harmonia, amor i serenitat.
.
Jordi Fandos, artista amb la col·laboració de Montserrat Cosials...
2 de març 2010
El bambú japonés
No cal ser agricultor per saber que una bona collita requereix una bona llavor, un bon abonament i un bonreg.
També és obvi que, qui conrea la terra no es deté impacient enfront de la llavor sembrada, i crida amb totes les seves forces: Creix, maleïda siguis!
Hi ha quelcom molt curiós que succeeix amb el bambú i que ho transforma en no apte per a impacients: Sembres la llavor, l’abonés, i t’ocupés de regar-la constantment.
Durant els primers mesos no succeeix res apreciable. En realitat no pansa res amb la llavor durant els primers set anys, a tal punt que un conreador inexpert estaria convençut d'haver comprat llavors infèrtils.
No obstant això, durant el setè any, en un període de només sis setmanes la planta de bambú creix més de 30 metres!
Va tardar només sis setmanes a créixer?
No, la veritat és que, es va prendre set anys i sis setmanes a desenvolupar-se.
Durant els primers set anys d’aparent inactivitat, aquest bambú estava generant un complex sistema d’arrels que li permetrien sostenir el creixement que tindria després de set anys.
No obstant això, en la vida quotidiana, moltes persones tracten de trobar solucions ràpides, triomfs precipitats, sense entendre que l’èxit és simplement resultat del creixement intern i que aquest requereix temps.
Potser per la mateixa impaciència, molts d’aquells que aspiren a resultats en curt termini, abandonen sobtadament just quan ja estaven a punt de conquerir la meta.
És una tasca difícil convèncer a l' impacient que només arriben a l' èxit aquells que lluiten en forma perseverant i saben esperar el moment adequat.
D' igual manera és necessari entendre que en moltes ocasions estarem enfront de situacions en què creiem que res està succeint. I això pot ser extremadament frustrant.
En aquests moments (que tots tenim), és important recordar el cicle de maduració del bambú japonès, i acceptar que en tant no abaixem els braços -, ni abandonem per no "veure" el resultat que esperem-, si està succeint quelcom dins el nostre: estem creixent, madurant.
Els qui no es donen per vençuts, van graduant i imperceptiblement creant els hàbits i el tremp que els permetrà sostenir l’èxit quan aquest al fi es materialitzi.
El triomf no és més que un procés que porta temps i dedicació.Un procés que exigeix aprendre nous hàbits i ens obliga a descartar altres.Un procés que exigeix canvis, acció i formidables dots de paciència.
Temps... Com ens costen les esperes, què poc exercitem la paciència en aquest món agitat en què vivim...
Esgotem als nostres fills en el seu creixement, esgotem al xofer del taxi...nosaltres mateixos fem les coses esgotats, no se sap bé per què...
Perdem la fe quan els resultats no es donen en el termini que esperàvem, abandonem els nostres els seus, ens generem patologies que provenen de l'ansietat, de l'és-tres...
Per a què?
Et proposo tractar de recuperar la perseverança, l' espera, l' acceptació.Si no aconsegueixes el que anheles, no desesperis...potser només estiguis tirant arrels...
També és obvi que, qui conrea la terra no es deté impacient enfront de la llavor sembrada, i crida amb totes les seves forces: Creix, maleïda siguis!
Hi ha quelcom molt curiós que succeeix amb el bambú i que ho transforma en no apte per a impacients: Sembres la llavor, l’abonés, i t’ocupés de regar-la constantment.
Durant els primers mesos no succeeix res apreciable. En realitat no pansa res amb la llavor durant els primers set anys, a tal punt que un conreador inexpert estaria convençut d'haver comprat llavors infèrtils.
No obstant això, durant el setè any, en un període de només sis setmanes la planta de bambú creix més de 30 metres!
Va tardar només sis setmanes a créixer?
No, la veritat és que, es va prendre set anys i sis setmanes a desenvolupar-se.
Durant els primers set anys d’aparent inactivitat, aquest bambú estava generant un complex sistema d’arrels que li permetrien sostenir el creixement que tindria després de set anys.
No obstant això, en la vida quotidiana, moltes persones tracten de trobar solucions ràpides, triomfs precipitats, sense entendre que l’èxit és simplement resultat del creixement intern i que aquest requereix temps.
Potser per la mateixa impaciència, molts d’aquells que aspiren a resultats en curt termini, abandonen sobtadament just quan ja estaven a punt de conquerir la meta.
És una tasca difícil convèncer a l' impacient que només arriben a l' èxit aquells que lluiten en forma perseverant i saben esperar el moment adequat.
D' igual manera és necessari entendre que en moltes ocasions estarem enfront de situacions en què creiem que res està succeint. I això pot ser extremadament frustrant.
En aquests moments (que tots tenim), és important recordar el cicle de maduració del bambú japonès, i acceptar que en tant no abaixem els braços -, ni abandonem per no "veure" el resultat que esperem-, si està succeint quelcom dins el nostre: estem creixent, madurant.
Els qui no es donen per vençuts, van graduant i imperceptiblement creant els hàbits i el tremp que els permetrà sostenir l’èxit quan aquest al fi es materialitzi.
El triomf no és més que un procés que porta temps i dedicació.Un procés que exigeix aprendre nous hàbits i ens obliga a descartar altres.Un procés que exigeix canvis, acció i formidables dots de paciència.
Temps... Com ens costen les esperes, què poc exercitem la paciència en aquest món agitat en què vivim...
Esgotem als nostres fills en el seu creixement, esgotem al xofer del taxi...nosaltres mateixos fem les coses esgotats, no se sap bé per què...
Perdem la fe quan els resultats no es donen en el termini que esperàvem, abandonem els nostres els seus, ens generem patologies que provenen de l'ansietat, de l'és-tres...
Per a què?
Et proposo tractar de recuperar la perseverança, l' espera, l' acceptació.Si no aconsegueixes el que anheles, no desesperis...potser només estiguis tirant arrels...
1 de març 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)