1 de març 2014
Hay
personas que tienen pareja pero se sienten tan solas y vacías como
si no la tuvieran. Hay otras que por no esperar deciden caminar al
lado de alguien equivocado y en su egoísmo, no permiten que ese
alguien se aleje aún sabiendo que no le hace feliz. Hay personas que
sostienen matrimonios o noviazgos ya destruidos, por el simple hecho
de pensar que estar solos es difícil e inaceptable. Hay personas que
deciden ocupar un segundo lugar tratando de llegar al primero, pero
ese viaje es duro, incómodo y nos llena de dolor y abandono.
Pero
hay otras personas que están solas y viven y brillan y se entregan a
la vida de la mejor manera. Personas que no se apagan, al contrario,
cada día se encienden más y más. Personas que aprenden a disfrutar
de la soledad porque las ayuda a acercarse a si mismas, a crecer y a
fortalecer su interior. Esas personas son las que un día sin saber
el momento exacto ni el por qué se encuentran al lado del que las
ama con verdadero amor y se enamoran de una forma maravillosa".
Teresa
de calcuta
Vine a probar una sessió de coaching gratuïta
EL COACHING és procés modern d'acompanyament al canvi
Vine a provar el coaching, la primera entrevista és gratuïta. El COACHING és un procés modern d’acompanyament al canvi. Com és una sessió de Coaching? La persona professional del coaching (coach) acompanya el client (coachee) a que recuperi i aflori tot el seu potencial, la reforça en allò amb el que la persona vibra i desafia les pròpies limitacions que li impedeixen aconseguir canviar. En una sessió de coaching, el coach utilitza les preguntes, visualitzacions, exercicis de PNL, i d’altres tècniques per tal que la persona prengui consciència de quin és el seu estat actual i quins passos i recursos necessita per tal d’arribar a l’estat desitjat. El coaching fa aflorar en tot moment la persona sana, amb tots els seus recursos, i, per tant consisteix en fer despertar aquells estats interns, aquelles habilitats adormides, aquelles capacitats de les quals la persona ja disposa i ha oblidat. A vegades, les pors, les creences limitadores pròpies o de rebudes de l’entorn, la comoditat, la rutina, el “què diran” etc, han fet que la persona deixi de creure en aquella vida que vol, aquell estat de vitalitat, d’alegria, de confiança, de seguretat, que segur coneix però ha desistit, ha deixat de “voler” retrobar. Tornar a un estat de salut, d’entusiasme, de felicitat, d’autoestima és possible i està a les teves mans. Per tant, mitjançant un procés de PNL-Coaching, inicies un camí transformador cap al canvi que et proposis, ja sigui assolir fites concretes com estats interns. Només hi ha una condició indispensable: que TU vulguis aconseguir-ho. Si tu vols, tu pots!
Vine a provar el coaching, la primera entrevista és gratuïta. El COACHING és un procés modern d’acompanyament al canvi. Com és una sessió de Coaching? La persona professional del coaching (coach) acompanya el client (coachee) a que recuperi i aflori tot el seu potencial, la reforça en allò amb el que la persona vibra i desafia les pròpies limitacions que li impedeixen aconseguir canviar. En una sessió de coaching, el coach utilitza les preguntes, visualitzacions, exercicis de PNL, i d’altres tècniques per tal que la persona prengui consciència de quin és el seu estat actual i quins passos i recursos necessita per tal d’arribar a l’estat desitjat. El coaching fa aflorar en tot moment la persona sana, amb tots els seus recursos, i, per tant consisteix en fer despertar aquells estats interns, aquelles habilitats adormides, aquelles capacitats de les quals la persona ja disposa i ha oblidat. A vegades, les pors, les creences limitadores pròpies o de rebudes de l’entorn, la comoditat, la rutina, el “què diran” etc, han fet que la persona deixi de creure en aquella vida que vol, aquell estat de vitalitat, d’alegria, de confiança, de seguretat, que segur coneix però ha desistit, ha deixat de “voler” retrobar. Tornar a un estat de salut, d’entusiasme, de felicitat, d’autoestima és possible i està a les teves mans. Per tant, mitjançant un procés de PNL-Coaching, inicies un camí transformador cap al canvi que et proposis, ja sigui assolir fites concretes com estats interns. Només hi ha una condició indispensable: que TU vulguis aconseguir-ho. Si tu vols, tu pots!
La caseta de resiliència
Actuar
amb resiliència ens ajuda a adaptar-nos als canvis de la vida amb
intel·ligència i maduresa. Per fer-ho, podem preparar-nos tot
construint la nostra caseta
de resiliència*.
Fem d’arquitecte:
- El sòl ha d’estar compost per la satisfacció de totes les necessitats bàsiques: bons aliments, bona salut i dormir bé.
- Els ciments: no oblidem que s’ha d’acceptar de manera incondicional les persones, més enllà del comportament que puguin tenir. Tampoc oblidem les xarxes d’amics, de veïns, la família. Ben assentades i ateses
- A la planta baixa, mira de descobrir sempre un sentit a tot allò que ens passa
- A la primera planta, i al voltant, en un bonic jardí: autoestima cuidada, grans dosis d’humor i fer amb entusiasme totes aquelles coses que sabem fer
- A dalt de tot, mirant cap a l’horitzó, ganes d’obrir-se a noves experiències
Recorda:
com veiem la vida depèn del nostre grau de resiliència i de la
nostra mirada interior. Cuida la teva caseta per tenir unes vistes
ben boniques!!!
Helena Ferrer Prat
Llicenciada en dret
* Font: La caseta de
resiliència de Stefan Vanistendael
Una mirada resilient
Si
fem una mirada retrospectiva a la nostra vida veurem com aquesta es
van configurant amb els canvis a l’entorn de les circumstàncies
que van venint. Una mirada més atenta, ens porta a adonar-nos que no
tots els canvis han estat igual: uns els hem sentit com a més madurs
i els altres, com a més automàtics.
Si
volem saber perquè unes vegades aquests canvis ressonen més en la
nostra essència,
i perquè d’altres vegades no són més que reaccions simples i amb
poca connexió amb un mateix, podem fer-ho coneixent la paraula
resiliència.
Es
pot definir resiliència
com la capacitat d’una persona o grup per superar grans dificultats
i créixer a través d’elles de manera positiva. Estarem d’acord
que actuar d’aquesta manera en moments de crisis com l’actual, o,
a nivell personal, esdevé molt important per encarar els canvis de
manera sàvia, adequada i ferma.
Ara
bé, cal tenir molt present que no qualsevol canvi el podem catalogar
com a resilient. Stefan Vanistendael, autor belga de referència,
recorda que la resiliència sempre té, per definició, una dimensió
ètica i transcendent, i que connecta amb el nostre veritable ser.
Així, no per realitzar canvis que, aparentment, suposen una millora,
aquests són resilients. Segons Stephen R. Covey, autor del llibre
Els 7
hàbits de la gent altament efectiva, per
fer canvis, veritablement resilients, i capaços de transformar-nos
des del jo més interior nostre, cal que es donin quatre elements:
- Autoconsciència
- Proactivitat
- No existència de reactivitat
- Actuació en el cercle d’influències i no de preocupacions
L’autoconsciència
és la base per actuar com a un ésser humà lliure, des de
l’essència i no des de l’ego. La proactivitat
és la manera d’actuar lligada a l’autoconsciència. Una persona
proactiva és aquella amb capacitat de decidir sobre la seva vida
sense culpar a les circumstàncies, existents del seu comportament o
situació.
En canvi, la
reactivitat és la
manera d’actuar davant una situació hostil que no es considera
resilient. Una persona actua de manera reactiva davant d’una
situació no desitjada quan es posiciona amb preocupació i amb
continua queixa. Pensa que sempre és responsabilitat de l’altre
canviar la situació i culpabilitza de tot el que li passa als
altres.
Per últim,
una persona resilient resol les seves preocupacions en aquell àmbit
on té el control real. Mira de resoldre allò que li preocupa allà
on té més poder de decisió.
En canvi una persona no resilient posa el focus d’atenció en allò
que es situa fora del seu radi d’acció: les febleses dels altres,
els problemes de l’entorn, i les circumstàncies sobre les quals no
tenen cap mena de control. Per contra, en aquells aspectes en què si
podrien tenir domini, hi mostra deixadesa.
Per tant,
assolir un major nivell d’autoconsciència implica deixar enrere
conductes reactives que ens situen en la no responsabilitat i en
deixar en els demés el control de la vida. També comporta prendre
les rendes de la proactivitat i fer el cercle d’influències cada
cop més ampli. Situar-te en aquests paràmetres permet pensar que en
moments de dificultat, les respostes que fem seran resilients i
transformadores de la nostra realitat, sent fidels al nostre
veritable jo.
Helena
Ferrer Prat
Llicenciada
en dret
Subscriure's a:
Missatges (Atom)