|
5 de jul. 2016
| Unes paraules I ... |
"Fes allò que la vida et posi a fer; fes allò que se't facilita" Desenvolupar consciència seria comprendre per què em passa el que em passa Creu en el que predica i per això s'entusiasma quan parla de consciència i de saviesa. Dirigeix el Centre Àgape (www.agape. cat) i ara acaba de publicar ‘El desenvolupament de la consciència', un llibre per ajudar la gent a trobar els propis mapes de vida. En el seu llibre diu que els pensaments i les emocions creen o curen malalties, i que vostè es va curar d'un vitiligen. Tota malaltia o símptoma, en el moment en què el tens, t'ensenya o t'aporta alguna cosa, i fins que no hagis après, conscientment o inconscientment, allò que t'aporta no desapareixerà. Tot passa per alguna raó i sempre hem de veure un conflicte, una malaltia o succés com una oportunitat de millora, una oportunitat d'aprenentatge. No sé com encaixaria la resposta un malalt en fase terminal... No l'encaixaria, és clar. Quan parlem amb la gent hem de donar una informació SEO, que vol dir suficient, eficient i oportuna, i per fer-ho has de saber quin nivell de consciència i de comprensió de la vida té la persona. Si jo explico el que l'altre no està preparat per comprendre o per entendre, o allò amb què l'altre encara està empipat, segur que no serà oportú. A banda, també hi ha qui diferencia entre sanar i curar. Augmentant consciència estic sanant –entenent, acceptant–, però el meu cos potser està tan mal més que ja no el curaré. M'està dient que amb un nivell de consciència òptim sóc immune? Com més consciència tinc, com més saviesa tinc, com més coneixements tinc, menys difícil se'm fa resoldre una cosa. Parlar de desenvolupament de consciència és parlar de desenvolupament de la comprensió de la vida, de per què les relacions humanes són com són, de per què tinc unes determinades malalties o símptomes, de per què es donen segons quins canvis en la meva vida, de per què pateixo o per què sóc feliç... És entendre per què em passa el que em passa, per què em trobo en les situacions en què em trobo i per què tinc els conflictes que tinc. Consciència és saviesa, i saviesa és l'art de saber viure, l'art d'obtenir uns resultats observables, mesurables i millorables. Com sé quin és el meu nivell de consciència i com el puc millorar? Doncs amb l'ajuda d'aquests indicadors observables, mesurables i millorables, que, bàsicament, són: els nivells de salut (energia i vitalitat), els nivells d'estrès (malestar o patiment), les relacions humanes (els conflictes o les harmonies que hi pugui haver), l'adaptació als canvis de la vida i la capacitat per generar recursos. Quan els nivells milloren, tinc més consciència. Posi-me'n un exemple. En el cas del tancament d'una fàbrica, hi pot haver una persona que se sent molt víctima i s'enfonsa: la vida de parella li empitjora, li surt psoriasi, comença a veure que cada dia té menys recursos i s'aferra a aquesta idea que és víctima del canvi. Una altra persona en la mateixa situació i amb un nivell de consciència més elevat actuarà i buscarà en el canvi una oportunitat de millora. Les situacions difícils i que ens suposen un patiment, les que ens obliguen a buscar i a moure'ns, són les que ens fan créixer en consciència. Així que cal patir per aprendre? El que ens caldria és una bona educació en consciència, a entendre els senyals de la vida, l'ordre i les lleis de l'univers. Entendre per què ens passa el que ens passa, entendre per què hi ha persones que estan en crisi i d'altres que no. La vida ens parla, tot i que a vegades som tossuts i no escoltem els senyals que ens dóna. L'ordre i les lleis de l'univers? D'això ja en parlava Einstein! La llei de l'advertència o la llei de l'oportunitat, per exemple, diu que quan una cosa se't bloqueja tres, quatre o cinc vegades i no veus cap avenç és perquè xoques amb una llei, i que quan actues i se't facilita és perquè hi ha una oportunitat. Una altra llei: la vida no respon a la inèrcia, la vida respon a l'acció. Parlava de canvis en l'educació. A les escoles s'ha d'ensenyar el mapa de la vida. Quan a un nen li diem que ha de fer el que vulgui fer, el que li agradi... li estem posant una gran sentència. Aquesta idea és equivocada!!! Tu a la vida has de fer allò que la vida t'obri les portes a fer. Fes allò que se't facilita! Si d'entrada no se't facilita una cosa, és perquè llavors no toca. Tot té el seu moment. Fes allò que la vida et posi a fer! Flueix amb la vida. Practica les lleis de l'advertència i l'oportunitat Assumpció Salat. Psicóloga, Investigadora i Docent. Entrevista al diari Avui: 11 de desembre de 2013. Mercè Ribé. |
 |
| Unes paraules II ... |
Enamorament intel·ligent A vegades pot passar que ens enamorem d’una persona però aquest sentiment ens faci patir. És intel·ligent seguir enamorat d’algú amb qui tenim sentiments d’inseguretat, por i que al final del dia sentim un gran desgast físic i mental? Podríem dir que no és molt intel·ligent patir aquest tipus de resultats. Però com ho fem per desfer-nos d’ells? Un cop més necessitarem eines de saviesa per poder superar aquesta situació. L’enamorament és un sentiment que es produeix quan el nostre instint reconeix compatibilitat genètica amb una altra persona. Aquest reconeixement és una funció de l’instint que respon a la necessitat de generar vida i és necessari perquè dues persones puguin ser compatibles si decideixen engendrar un fill. Hi ha altres funcions de l’instint com són mantenir la vida que respon a necessitats com menjar i dormir o la funció de defensa que s’activa quan ens sentim amenaçats o creiem que estem en perill. El problema apareix quan el sentiment d’enamorament és desmesurat i està present en tot moment fins al punt que no ens podem concentrar en cap altra cosa. Ens passem el dia pensant amb l’altra persona: amb el seu somriure, la seva veu, la seva mirada, la seva manera de pensar, d’expressar-se...i ens agrada tant que la resta de les persones o de compromisos ens semblen buits i poc atractius. I no només no podem deixar de pensar en els trets físics de l’altra persona sinó que sovint es desperta l’altra funció de l’instint, el de defensa i aleshores és quan comencem a sentir el desgast físic i mental. Recordem a l’altra persona amb desig i alhora comencem a sentir-nos amenaçats: “l’altre sent el mateix que jo? L’altre té un sentiment prou fort cap a mi que ara sóc la seva principal prioritat com ho és ell o ella per a mi? Em desitja més a mi que a qualsevol altra persona que ha conegut? Si té el mateix sentiment que jo és de suposar que d’aquí un temps voldrà viure amb mi...I si no només sóc una diversió i quan se li hagi passat no em respon mai més al telèfon?” Aquestes sentiments d’inseguretat i de por ens acaben fent sentir un patiment que no voldríem sentir. Però com ho podem fer per què aquests pensaments s’aturin i els sentiments puguin ser gestionats amb intel·ligència? Els mestres i savis que s’han enamorat molts cops han desenvolupat una actitud intel·ligent per no patir quan s’activa la funció de generar vida de l’instint i aquesta actitud respon a un pensament voluntari de la ment superior. Així quan apareixen pensaments d’amenaça saben aturar-los des de la pròpia comprensió dient-se a sí mateixos paraules com aquestes: “d’acord tinc aquest sentiment, no el puc negar, és una funció meravellosa del meu instint que s’ha activat però jo puc mantenir la meva serenitat i la meva pau en tot moment, sóc un ser meravellós ple de potencialitats i soc capaç d’estar bé amb mi mateix encara que una altra persona no tingui els mateixos sentiments que jo perquè respecto la meva vida i em disposo a ser feliç en tot moment. Si l’altra persona em correspon i vol compartir aquests sentiments amb mi ho gaudiré i ho valoraré però si l’altra persona no tingués els mateixos sentiments que jo ho respectaré i em disposo a agrair la oportunitat meravellosa d’aprenentatge que m’ofereix el no ser correspost, entenent que un dels grans reptes a la vida és ser independent emocionalment i que precisament en les situacions que no passa el que a mi m’agradaria són la millor manera per aprendre desenvolupar una pau invulnerable davant de qualsevol circumstància i és aquesta invulnerabilitat la que em permetrà experimentar l’autèntica felicitat”. Una altra eina de comprensió que utilitzen els savis per viure amb harmonia l’enamorament és crear una vida plena d’experiències satisfactòries. Quan aprenem a gaudir a la feina, amb les relacions familiars, amb els amics, a estar bé amb el nostre cos i tenint cura d’ell...en definitiva, quan estem ocupats i entusiasmats amb tot el que la vida ens disposa tindrem més facilitat per gestionar les funcions de l’instint com és l’enamorament. És a dir, desenvolupar l’autèntica autoestima és una garantia per poder gaudir d’un enamorament intel·ligent. Una vida plena internament facilitarà la gestió de qualsevol situació que desperti alguna funció del nostre instint. Aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos és la clau per no sentir-nos amb la necessitat exagerada de ser estimats pels altres. Enamorar-se de forma intel·ligent és un indicador de comprensió i de saviesa que ens permet gaudir amb mesura d’una de les meravelloses funcions de la nostra naturalesa que garanteix el manteniment de l’espècie. Gaudim-la no la patim. Mar Serra |
|
|
TERÀPIA INDIVIDUAL:
Confiem en la capacitat de l'ésser humà per recuperar la seva autonomia; es creen les condicions perquè la persona trobi el millor camí per a si mateixa, deixant-se guiar per la seva intuïció i integrant a la seva vida el que s'ha après amb una actitud més genuïna i amorosa.
En paraules de Fritz Perls:
“L'objectiu de la teràpia ha de ser, llavors, donar-li a la persona els mitjans pels quals pugui resoldre els seus problemes actuals i qualsevol que pogués sorgir demà o en el futur. Aquesta eina és l'acte suport. Si aconsegueix adonar-se plenament en tot instant de si mateix i de les seves accions en tots els nivells podrà veure com produeix les seves pròpies dificultats”.
Equip de terapeutes d’Àgape.
No dubteu en consultar-nos!!!
Ben segur que us podem ajudar…
info@agape.cat
TERÀPIA DE PARELLA:
Actualment les parelles s'allunyen, cada vegada més, de la família, de la comunitat i dels valors compartits, fins al punt que hi ha poques raons intrínseques convincents perquè dues persones prossegueixin el viatge junts de tota la seva vida. L'únic que els pot mantenir units és la qualitat intrínseca de la seva relació personal. Per primera vegada en la història cada parella ha de descobrir la manera d'establir una relació sana i forjar la seva pròpia visió entorn a el perquè i el com estar junts.
JOHN WELWOOD
Indicada en aquells casos en què es donen situacions de conflicte o de crisi en el sistema familiar, així com per a aquelles persones que desitgin aprofundir o enriquir les seves relacions afectives, trobant una nova visió i nous valors que els orienti i inspiri en el context actual. A més de possibilitar un nou tipus de compromís en la relació de parella, considerant-la una ocasió per despertar la nostra autèntica naturalesa.
Equip de terapeutes d’Àgape
No dubteu en consultar-nos!!!
Ben segur que us podem ajudar… info@agape.cat
Publicacions
 |
Podeu comprar les nostres publicacions a través de la nostra pàgina web, o bé adreçar-vos a una d'aquestes llibreries per a la seva adquisició: Amazon.es Web Llibreria Alibri c. Balmes, 26. 08007 – Barcelona. Web Llibreria Epsilon c. Casanova, 82. 08011 – Barcelona. Web Llibreria Síntesis c. Urgell, 68. 08011 – Barcelona. Web Llibreria La Placeta c. Major, 20. 43750 – Flix. Web Llibreria El Cid Pl. Joaquim Bau, 9. 43500 – Tortosa. Web |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)