Dinàmica de la rialla, risoteràpia
“La rialla és la distància més curta entre dues persones” (Víctor
Borge)
Ja fa més d’un segle el 1899 amb la publicació de Le rire, el
filòsof Henri Bergson va començar-se a ocupar del riure. A partir d’aquí
i fins als nostres dies hi ha hagut diferents estudiosos sobre la rialla:
als anys 60 fou William F. Fry que ho féu sobre els efectes a
l’organisme, tant físics com psíquics, al final dels anys 70 amb
l’experiència de Norman Cousins que ell mateix descriu a Anatomía de
una enfermedad o la voluntad de vivir es començaren a valorar cada
dia més les seves virtuts i amb les grans aportacions de Doherty Hunter
Adams, conegut com a Patch Adams, etc. es popularitzà i estengué aquesta
tècnica. Més cap aquí tenim la sort de comptar amb els nostres estimats
Pallapupas i els nostres també molt estimats Pallassos sense fronteres,
uns ens ajuden a viure millor quan ens toca de prop el dolor físic i els
altres el més emocional i van on hi ha guerres, desplaçaments, etc.
La rialla és universal i necessària per al nostre desenvolupament. Ens
ajuda a viure, a agafar distància i a alliberar-nos d'alguns moments
difícils, però sobretot permet expressar-se des del cor i compartir en
grup una experiència única, trenca barreres, acosta les persones i
cohesiona els grups.
Molt anterior a l’adquisició del llenguatge, un infant sa ja somriu a la
mare a les 72 hores de vida. Segons un estudi d’Antonio Lafuente fet
l’any 2006, mentre que l’any 1939 rèiem una mitjana de mitja hora diària,
ara només ho fem un minut. Els dilluns és el dia que menys riem, no
comencem a fer-ho fins a les 11h i 4 minuts. Amb el temps i amb l’edat
anem perdent rialles. Un nen riu 300 vegades al dia i un adult només
entre 15 i 20.
Segons Robert Provine, professor de psicologia i de neurociència,
estudiós de la rialla, riure és una activitat natural social, que sempre
té lloc quan estem en contacte amb altra gent. A més, diu, no és un
fenomen aïllat, ja que està íntegrament relacionada amb la parla, el
llenguatge o la consciència, per això és una activitat tan vital.
La rialla és una activitat social, grupal. Permet que
oblidem uns instants el pensament i la realitat. És impossible riure i
pensar alhora, quan riem no podem pensar i quan pensem no podem riure.
Hem d'escollir: pensar o riure
La dinàmica de la rialla és una tècnica que treballa sobre
la rialla des de tres vessants: com un conjunt d’estratègies encaminades
a portar a la persona a un estat desinhibit perquè li sigui ben fàcil
connectar amb la rialla, també ensenya tècniques per entrenar-la i
estratègies per a connectar-hi quan la persona més ho necessita.
La risoteràpia treballa amb el joc com a generador de realitats noves
perquè motiva, permet que els jugadors s’expressin lliurement des del
cor, sense barreres ni bloquejos emocionals, a partir del qual és molt
més fàcil connectar amb la rialla i gaudir dels seus molts beneficis.
1. Efectes físics:
Potencia el sistema immunològic, ja que rient se secreta immunoglobina A,
enforteix el cor, redueix la pressió arterial, augmenta el reg sanguini,
tonifica els músculs, augmenta la capacitat pulmonar, ja que l’aire
circula a 100 km l’hora, elimina toxines, redueix el colesterol, alleuja
el dolor, l’insomni, prevé problemes cardiovasculars i respiratoris,
gràcies a les 80-120 contraccions per minut del diafragma etc.
2. Efectes emocionals
Quan riem alliberem endorfines, les responsables de la sensació de
benestar, oxitocina, dopamina, que millora l’estat d’ànim i l’agilitat
mental i serotonina, potent antidepressiu. Riure també redueix els
nivells de cortisol i d’adrenalina en les persones que pateixen molt
estrès. Riure fomenta l’autoestima, l’autoconfiança, la satisfacció, el
benestar personal i millora les relacions amb els altres. Obre els
nostres sentits, ajuda a expressar emocions i reforça els vincles
afectius i la comunicació entre les persones.
La rialla és molt poderosa, transforma.
Com més rius més ganes tens de riure. La rialla s’encomana
Doncs som-hi, perquè com deia el nostre estimat Charles
Chaplin: "Un dia sense riure és un dia perdut"
Recuperem les rialles perdudes.
No deixis per a demà les rialles d'avui HO HO HO.
|